dimecres, 21 de desembre del 2011

Qui és qui /17/ SÓC EL JEANDI



Hola a tots, 

Em dic Jean-Didier Maréchal i tal i com el meu nom indica no sóc d’aquí:-). Vaig néixer a Colombes, una ciutat al nord-ouest de Paris el 5 de maig de 1974. Vaig viure a Houilles, una ciutat d’allà prop, fins que tingui 18 anys i marxes a estudiar química en unes de les universitats parisenques situades al sud de Paris (sembla tot molt aprop però no ho és!). Entre pitos i flautes, als 22 anys aterro a Catalunya per fer la meva tesi doctoral a la UAB. Durant 5 anys, descobreixo i aprenc a estimar el pa amb tomaquet, el Barça, el sol al mig de l’hivern i dos idiomes més…també hi trobaré la que ara comparteix la meva vida i que també canta a la coral, la Laura Masgrau Fontanet. En 2006, després de 3 anys a Angleterra i un a França, torno aquí per ser professor de química física a la UAB. Ja la Laura i jo estem casats i tenim una nena, l’Iris, que té 3 anys. I ella sempre té alguna cançó a la boca.

Crec que, sense haver-ne après ni sabut mai, sempre m’ha agradat tot el que es relaciona amb la comunicació a travès de la veu (cantar, imitar i llegir). De molt petit, imitava a les persones que m’envoltaven o als còmics que veia a la televisió. Sovint llegia els textos de l’evangeli o les pregaries a Missa. Sempre solia cantar o xiular tot el que m’agradava … Vaig descobrir tard però que m’agradava realment cantar i dues coses em van motivar a fer-ne més. La primera és d’haver-me aficionat a dos estils diametralment oposats però molt lírics. D’una banda, els “opera rocks” que van sorgir a França a partir dels 90 (els Miserables, Notre Dame de París i més enllà Starmania – aquest últim no va tenir ressò aquí Espanya), de l’altra les cançons celtes de Bretanya o altres països (balades, canons, cants de mariners, etc...). La segona són els karaokes on vaig participar a casa d’uns d’amics i on la desinhibició degut al bon rotllo entre companys (i pot ser un ús exagerat de suc fruita) em va fer veure que realment m’ho passava bé no només per mi sinó en comunitat. Així que amb la possibilitat de cantar Gospel no m’ho he pensat massa. I la veritat és que supera tot el que podia esperar!

Qui és qui  17.
Ens veiem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada